entrevista amb Mar Coll

July 16th, 2008

untitled

procsilas. Hola, Mar. Ens pots fer cinc cèntims del primer dia de rodatge? Com ha anat tot?

Mar Coll. Hola. La veritat és que tot ha anat molt bé, l’equip ha respost perfectament i els actors estan molt implicats en la caracterització dels seus personatges. Estic molt contenta de com ha anat tot plegat perquè el primer dia pot determinar com anirà tot el rodatge.

p. Pots comentar-nos com s’arriba a materialitzar un projecte com aquest?

M.C. Bé, és un procés lent, perquè fer un llargmetratge per a una directora recentment sortida de l’escola de cinema acostuma a ser molt complicat, si no impossible. He de donar les gràcies a tots aquells que han cregut en el meu projecte i que m’han animat a continuar endavant en els moments més difícils, quan semblava que no seria possible tirar-lo endavant.

p. Com porta una directora jove com tu la pressió d’un rodatge amb uns actors de primera línia?

M.C. He de dir que les setmanes prèvies a l’inici del rodatge van ser una mica complicades, perquè una pel·lícula és un projecte molt gran i tenir tantes coses al cap realment és esgotador. Sort dels equips de producció i tècnics que han controlat els detalls de forma que jo m’he pogut centrar en la totalitat del projecte i a treballar amb els actors. Durant els primers assaigs ja vàrem veure que tot l’equip d’actors estava molt implicat en la pel·lícula i m’han ajudat a adaptar el paper de cada personatge per traure el millor de cadascun d’ells.

p. Fins a quin punt la teva pel·lícula està basada en experiències personals?

M.C. M’agrada molt que em facis aquesta pregunta. La veritat és que tota història és un procés de reflexió intern que reprodueix certs esquemes, ja sigui viscuts en pròpia persona o de ben a prop. Jo penso que el principal secret d’úna pel·lícula com aquesta és ser propera a l’espectador, i que tothom pugui veure’s reflexat en el comportament o les situacions d’algun dels personatges, ens apropa molt a la història i la podem fer nostra. Aquest és el secret del director, fer que històries quotidianes, que es repeteixen al llarg del temps i en diferents llocs, semblin del tot personalitzades per a cada espectador.

p. Bé, no volem posar-te en un compromís, però com la productora només ens deixa fer-te quatre preguntes i tenim als companys d’altres medis fent cua esperant per a entrevistar-te; voldríem saber si ja estàs pensant en quina serà la teva propera pel·lícula, o almenys si tens una idea al respecte?

M.C. Uff, ara estic molt centrada en el rodatge i no tinc el cap per a projectes futurs, tot i que és cert que tinc diverses idees que podrien convertir-se en guions, i qui sap si en un futur proper aquests guions poden acabar sent una pel·lícula. M’agrada molt explicar històries sobre persones, presentant-les nues, sense grans envolcalls que distreguin a l’espectador, posant el contingut per devant del continent.

p. Moltes gràcies i endavant amb el rodatge.

M.C. Moltes gràcies a vosaltres.

exclusiva!!!

July 15th, 2008

La última polaroid

avui s’inicia el rodatge de l’òpera prima de Mar Coll, la jove realitzadora que ens va sorprendre amb “La última polaroid”, un curt sobre dues noies adolescents que han de separar-se perquè una d’elles marxa a viure amb la seva família ben lluny, trencant sobtadament amb anys de relació intensa, complicitats, interessos comuns, …

en el seu primer llargmetratge, segurament titulat “Els Vich” “Tres días con la familia” tot i que encara no està confirmat, la directora i guionista ens explica una història molt personal sobre una família que es retroba els dies que envolten l’enterrament del pare; els fills (interpretats per Eduard Fernández, Francesc Orella i Ramón Fontserè), també pares de família, han seguit trajectòries diferents però no massa llunyanes, i es troben de sobte en una situació que determina un abans i un després en la família; establir ponts entre tots dos costats és una feina que no serà fàcil; les relacions entre pares i fills, sempre complicades, són visitades des dels diversos punts de vista, el de la filla adolescent o el de la mare preocupada, entre d’altres

la pel·lícula es rodarà aquests mesos de juliol i agost en diverses localitzacions catalanes, com ara Barcelona, Girona, la Costa Brava i La Tour de Carol (bé, abans era catalana), buscant un grau de veracitat que aporti solidesa a la història

esperem l’estrena amb impaciència!!!

la nota de premsa oficial aquí

~S~S~S~S~S~S~S~S~S~S~

July 7th, 2008

untitled

tants anys estudiant i ara me n’entero de que les Pringles no són patates fregides!!!

ets una sorra!

July 4th, 2008

impossible flag CCLXVIIIuntitled

ahir vaig anar al Liceu a veure l’últim concert de la temporada 2007-2008, un programa doble amb adaptacions de “La Celestina”, per en Felip Pedrell, i “La pesta”, per en Robert Gerhard, amb l’orquesta i el cor pujats a l’escenari i ficats en una caixa típica dels auditoris, devant d’un teatre mig buït, el que desmereixia una mica el conjunt

jo encara vaig desmerèixer més i vaig marxar després de la primera obra, i em vaig perdre la segona, aquest estil de música empalagós i especialment les veus forçades no m’agraden gens; potser la segona era millor i de fet l’obra sobre la qual està basada m’agrada molt, però ahir no tenia el dia i si en altres ocasions he estat un campeón i he soportat tota la peça, ahir me’n vaig tornar a casa a sopar tranquil i veure el segon episodi de la mini-sèrie Dune que l’estan reposant al Sci-Fi channel…

tonto el último y la última

July 1st, 2008

untitled

1 de juliol, comencen les rebaixes!!! aglomeracions, corredisses, empentes, gent suada buscant el millor “chollo”…

… i renfe ens posa un tren sense aire condicionat!!! que-ca-brons!!!

sorpresa, sorpresa

June 30th, 2008

untitled

ahir vaig veure “Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal“, d’en Steven Spielberg, ho confeso, mentre tota Espanya (i Europa i el món) veien la final de l’Eurocopa; bé, em vaig perdre els 30 primers minuts, no n’hi ha per tant, vaig poder veure i viure el gol de Torres mentre anava pel carrer i va ser emocionant…

però bé, tornem a la pel·lícula; entretinguda, ben feta, amb un Harrisson Ford una mica iaio però que també fa broma del fet, en fi, res a desmerèixer de les altres tres que ja tenen 20 anys!!! el barret encara s’aguanta i és protagonista, però el fuet ja no s’aixeca com abans, coses de l’edat, suposo…

el problema és voler introduir elements una mica fora d’órbita (mai millor dit) i pretendre que no grinyolin, especialment un final que no per espectacular ens fa pas oblidar altres finals similars; aquest crossover entre Indiana Jones i Expediente X corre el perill de convertir a en Henry Jones Jr. en un superheroi qualsevol més…

boooola, tio!!!

June 29th, 2008

untitled

alemanya 0 - espanya 1

no sóc massa futbolero però el “meo” que ha fotut la selecció del tiki-taka a la dels panzers ha estat de llibre!!!

verde que te quiero verde…

June 26th, 2008

untitled

ahir vaig veure l’última òpera d’aquesta temporada al Liceu, “Luisa Miller”, d’en Giuseppe Verdi, un valor segur, especialment ben rebut després de l’anterior “invent“; és l’antítesi, de fet: bona música, estructura senzilla i lineal, els cantants tenen papers per lluir-se en solitari i en grup, i amb una escenografia que combinava un escenari ondulat amb gespa, un parell d’elements mòbils i un decorat de fons amb unes muntanyes una mica de cartó-pedra però molt efectistes; cap invent, vamos…

de fet l’òpera satisfà tots els requeriments per als amants de la mateixa sense complicacions, sempre que m’hi trobo penso en fer una ontologia o mapa conceptual de l’argument, perquè estic segur que podríen trobar-se coincidències molt fàcilment; així que, en pseudo-RDF, aquí teniu la presentació dels personatges:

Luisa estima_a Rodolfo
Luisa és_una Dona
Rodolfo estima_a Luisa
Rodolfo és_un Home
Luisa és_filla_de Miller
Miller és_un Home
Miller és_un Soldat
Rodolfo és_fill_de Walter
Walter és_un Home
Walter és_un Comte
Wurm desitja_a Luisa
Wurm és_un Home
Wurm és_un Intendent
Wurm treballa_per_a Walter
Walter vol_casar (Rodolfo, Federica)
Federica estima_a Rodolfo
Federica és_una Dona
Federica és_una Rica

amb això ja tenim la meitat del primer acte!!!

ready, steady, go!!!

June 19th, 2008

untitled

encara no tens Firefox 3???

15, años, tie-ne mi so-o-nar

June 17th, 2008

untitled

normalment parlo de coses que he anat a veure, però avui parlo d’una que em perdré perquè m’espera un pont de Sant Joan de luxe i “desenfré”, es tracta del sonar 2008 que arriba a la quinzena edició; em sap greu perdre’m els Yazoo (el que delata la meva edat…) el dissabte per la nit, la resta no em desperta massa interés però un sempre descobreix coses interessants en festivals com aquests…

…com per exemple que la Björk és una enganya-bobos!!!